Aquest projecte fotogràfic explora la rutina diària compartida entre una persona amb Alzheimer i la seva filla, que l’acompanya i cuida. La sèrie es construeix a partir de repeticions, ritmes lents i moments gairebé idèntics que, amb el pas del temps, adquireixen un pes emocional profund. La rutina es converteix en llenguatge, en vincle i en resistència. A través d’una mirada constant i atenta, les imatges revelen no sols el desgast i el lliurament del dia a dia, sinó també l’amor silenciós, pacient i profund d’una filla cap a la seva mare. Tot això emmarcat en el context de la pandèmia per la COVID-19, que va intensificar l’aïllament i va reforçar encara més la intimitat d’aquest vincle quotidià.